Les infermeres són essencials per al sistema de salut i cada 12 de maig reconeixem la seva aportació i celebrem com fan de la nostra societat un espai més saludable i, per tant, més just i més lliure.

Aprofitant la celebració d’aquest any, reflexionem sobre els entrebancs i els límits als quals han de fer front les infermeres a l’hora d’exercir la seva professió. Volem reconèixer així el seu esforç i fer palès que la superació d’aquests obstacles està al nostre abast i representaria un benefici per a tothom.

Vídeo de la campanya

Què passaria si com per art de màgia les infermeres desapareguessin? Com seria la nostra vida i la d’aquells que ens envolten? Coneixem prou el repte que representa tenir cura de les persones en la nostra societat?

Volem agrair la col·laboració imprescindible de les següents institucions i el seu equip humà que han col·laborat a fer possible aquest audiovisual:

Aquest vídeo ha estat possible gràcies a la col·laboració voluntària de les infermeres protagonistes

Anna Solé Obradors és infermera de laboratori a Synlab de la Clínica Sant Josep de Manresa. Durant la seva trajectòria professional, ha treballat en diferents àmbits com l’atenció a la gent gran, la docència, en centres mèdics i laboratoris, entre d’altres. Afirma que ser infermera és una feina vocacional i que les ganes de tenir cura i d’ajudar van de la mà d’elevades dosis d’empatia, de respecte i de paciència. Defensa que sense infermeres no hi ha salut i que cal tenir cura i valorar la professió infermera i els professionals del país. També és una apassionada del teatre i ha format part del grup d’adults del teatre Kursaal de Manresa.

Anna Solé Obradors

Carlos Ferrer Palazón és infermer d’urgències al Parc Sanitari Sant Joan de Déu i al Centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) Badalona. Afirma que la infermeria li permet expressar-se professionalment, des de la seva part més autèntica.

Carlos Ferrer Palazón

Maria Dolors López Crespi actualment està jubilada. És especialista en Infermeria de Salut Mental i durant la seva trajectòria ha treballat com a infermera assistencial i com a gestora a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron en diferents serveis i unitats com el servei d’hematologia d’adults, el quiròfan d’urgències, a cirurgia general, com a adjunta d’hospitalització d’adults i al servei d’hospitalització a domicili. També ha estat docent i ha coordinat un postgrau en oncologia. A finals dels anys 1970, quan estudiava infermeria, que aleshores s’anomenava ajudant tècnic sanitari (ATS), va viure les primeres manifestacions per reivindicar esdevenir una diplomatura.

Maria Dolors López Crespi

Eli Ferré Vidal és infermera a l’atenció primària. Els seus àmbits de treball han estat l’atenció a adults, sent referent de cures, la salut mental, el programa Salut i escola, la pediatria, així com la docència, la investigació i la gestió en diferents equips d’atenció primària de la gerència territorial de Barcelona i Metropolitana Nord. Durant la pandèmia ha coordinat la vacunació a residències del Servei d’Atenció Primària (SAP) Esquerra i els punts de vacunació massiu de la Sedeta i Sant Pau SAP Dreta de Barcelona. Actualment treballa a línia pediàtrica del CAP Pare Claret, on és referent del programa Salut i escola, el qual reconeix que juntament amb la coordinació i la gestió és el que més li apassiona de la professió. Compagina la feina amb la competició en ball hip-hop amb el grup Chicken Croquets (Urban Dance Factory) i la participació activa com a directiva del FC Martinenc. Creu que a la professió infermera li manca reconeixement institucional i social per a fer-la perfecta. Tot i així cada dia segueix aprenent i gaudint-ne.

Eli Ferré Vidal

Juan Francisco Domínguez Rebato és infermer a l’atenció primària al CAP Mataró 1 la Riera i docent a l’Escola Superior de Ciències de la Salut del TecnoCampus. És especialista en infermeria geriàtrica i ha treballat a cures pal·liatives i convalescència a l’Hospital de Calella. Entén la professió des de l’empatia i la passió, i també des de l’evidència i la recerca.

Juan Francisco Domínguez Rebato

Maria Alés Pujol és infermera al servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Anteriorment, ha treballat al servei de Semicrítics i a la sala de Cirurgia General. Ser infermera, per a ella, vol dir tenir cura de les necessitats de les persones ateses. Per poder fer això es requereix de formació i especialització en cada àrea de treball. Està especialitzada en l’àmbit del pacient crític i atenció urgent. Afirma que tenir cura no és només donar la mà i acompanyar, sinó que vol dir estar plenament format per poder avançar-se, resoldre o evitar totes aquelles situacions que poden posar en risc la vida de les persones ateses. Afegeix que és una professió on la conciliació amb la vida personal molts cops és difícil i, a més a més, requereix poder donar el millor de cadascú, tant a nivell intel·lectual, físic i psicològic.

Maria Alés Pujol

Maria Isabel Maestre Santamaria és infermera assistencial a la unitat del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en col·laboració amb els Bombers de la Generalitat de Catalunya a l’Equip de Rescat i Intervenció (ERI-2) i referent de planificació en el projecte europeu EGALURG, una iniciativa europea per a la creació d’una xarxa de cooperació sanitària en casos d’emergència a la zona transpirinenca. També és instructora en Simulació clínica i Experta en Simulació i Seguretat del pacient i docent al Grau d’infermeria a TecnoCampus Mataró-Maresme, al Máster de malalt Crític i Emergències de la UB i al SEM. Es defineix com a infermera polivalent i té experiència en diferents àmbits de la professió com l’atenció primària, l’hospitalària, l’extra hospitalària o la docència i espera poder conèixer-ne de nous.

Maria Isabel Maestre Santamaria

Natàlia Mimó Estany és infermera supervisora en una unitat d’hospitalització medicoquirúrgica a l’Hospital de Barcelona. Forma part de la Comissió de Qualitat, del Grup de Qualitat de Caigudes, del Silenci, de la Revisió de Vies Clíniques i de l’Equip de Teràpia Intravenosa del centre. Ha treballat en oncologia i en cures pal·liatives fent educació sanitària a dones amb càncer de mama sotmeses a intervencions quirúrgiques. S’ha format en oncologia, en qualitat assistencial i seguretat del pacient i en experiència del pacient i ha estat docent del postgrau de cirurgia sobre el càncer de mama a Blanquerna i a l’expert del màster de qualitat al Campus Clínic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB. Es considera afortunada de ser infermera i fer allò que li agrada i per a ella cada dia és un aprenentatge, sobretot dels usuaris i les famílies. Sempre ha volgut ser infermera i se’n sentia fins i tot abans de ser-ho. De menuda jugava a fer d’infermera amb el nom artístic d’Amanda Kent. El seu nou projecte és fer el doctorat.

Natàlia Mimó Estany

Paula Avellaneda Codosero és infermera a l’àrea d’hospitalització de l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha treballat en diverses unitats. Aprendre de les unitats especialitzades és allò que més la motiva. En un futur, li agradaria especialitzar-se en infermeria pediàtrica o ser llevadora. Ser infermera per a ella és més que una professió, és una vocació i neix de la necessitat de tenir cura de les persones. La part humana, poder acompanyar les persones i tenir-ne cura, és la que la realitza i omple més. Explica que, referenciant la seva mare, només l’ésser humà té la capacitat de tenir cura d’un altre, ja que som éssers bàsicament relacionals”. A més, estudia interpretació a Barcelona, ja que des de ben petita és una apassionada del món del teatre i del cinema.

Paula Avellaneda Codosero

Raquel Borrell Memba és infermera a l’atenció primària. Defineix la infermeria com una forma de veure el món, cuidar i estar a totes les etapes de la vida d’una persona. És una apassionada del teatre i de petita n’havia fet. Ara el gaudeix com a espectadora.

Raquel Borrell Memba

Susanna Company Gràcia és llevadora al Consorci Sanitari de Terrassa. En la seva trajectòria professional ha treballat a urgències, on explica que va ser tan feliç que sovint somia que hi és amb la mateixa gent i en el mateix lloc, que ja no existeix. Necessitava un canvi i va tenir la sort de ser llevadora, descobrint la seva passió, l’alletament. Explica que acompanyar en un part és la millor feina de món.

Susanna Company Gràcia

Virginia Molero és infermera de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i actualment està de baixa maternal del seu tercer fill. S’ha format en infermeria quirúrgica i en anestèsia i ha treballat en diferents blocs quirúrgics. Defineix la infermeria com de totes les ciències de la salut, la més humana, empàtica i afectiva, sense la qual no seria possible tenir cura de les persones i millora el seu benestar.

Virginia Molero

José Francisco Diez del Hoyo és infermer d’atenció primària i llicenciat en psicologia. Ha treballat a presons i justícia juvenil, a l’atenció primària i salut pública. De les infermeres i infermers en destaca la qualitat humana, la seva professionalitat i la resiliència davant les adversitats.

José Francisco Diez del Hoyo

Activitats

Hem omplert l’agenda del dia 12 d’activitats per tota la demarcació de Barcelona. Descobreix quines activitats tens a prop de la feina o de casa teva i participa de la gran diada de les infermeres.

11/5

11ª Jornada d’Infermeria a Osona.
On som i cap on anem les infermeres i infermers

11/5

Dia Internacional de les Infermeres al Bages.
Una veu per liderar: invertir en infermeria i respectar els drets per garantir la salut global (CIE)

14/5

Dia Internacional de les Infermeres.
Caminada de les infermeres del Bages

24/5

Anoia.
Visita guiada “Joies arquitectòniques del Modernisme Igualadí”, la Llar del Sant Crist i l’Escorxador

12/5

Inauguració de l’exposició Infermeres en la memòria
Al Claustre del Campus Clínic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona

12/5

Catalunya Ràdio dedica el programa El matí de Catalunya Ràdio a les infermeres.
El programa matinal de la ràdio Nacional de Catalunya s’emetrà des del Recinte Modernista de Sant Pau

12/5

Expressa el que sents per les infermeres a Vilanova i la Geltrú.
L’art urbà reivindica el que és essencial i reconeix les infermeres. A càrrec de l’artista urbana Carola Bagnato a la plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú 

12/5

Expressa el que sents per les infermeres a Vic.
L’art urbà reivindica el que és essencial i reconeix les infermeres. A càrrec de l’artista urbana Galleta Maria a la rambla del Carme de Vic

12/5

Expressa el que sents per les infermeres a Terrassa.
L’art urbà reivindica el que és essencial i reconeix les infermeres. A càrrec de l’artista urbana Núria Toll a la plaça de l’Estació del Nord de Terrassa 

12/5

Expressa el que sents per les infermeres a Vic.
L’art urbà reivindica el que és essencial i reconeix les infermeres. A càrrec de l’artista urbana Galleta Maria a la rambla del Carme de Vic

17/6

Dia Internacional de les Infermeres a les delegacions del Maresme, Moianès i Vallès Oriental 
Jornada d’Infermeria ‘Fem-nos un regal. Cuidem-nos’ al Museu de Ciències Naturals de Granollers

12/5

Expressa el que sents per les infermeres a Barcelona.
L’art urbà reivindica el que és essencial i reconeix les infermeres. A càrrec de l’artista urbana Emily Eldrige al vestíbul de l’Hospital del Mar de Barcelona 

Suma’t a la celebració

Si ets una infermera de Barcelona suma’t a la nostra iniciativa. En aquest apartat trobaràs el material necessari per a fer reconeixibles les infermeres a les teves xarxes socials, al teu lloc de feina, al teu barri i fins i tot al teu balcó.

Recorda que si ens hem deixat alguna adaptació que et pot ser útil només ens ho has de dir i te la farem arribar.

Domàs per penjar al teu balcó

Imatges de la campanya

Perfils per xarxes socials

Manifest

Les infermeres som els professionals de la salut més nombrosos i els que estem més a prop de les persones en l’entorn assistencial, durant les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. Tot i així, la nostra representació en els àmbits on es prenen decisions que afecten la salut de les persones, així com als mitjans de comunicació i a l’agenda pública, és molt inferior al que ens correspondria.

A més, les infermeres treballem amb unes condicions encara precàries, amb contractes eventuals que cobreixen necessitats estructurals i amb sous inferiors als que ens correspondrien per la nostra formació acadèmica. Això fa que la infermeria sigui una de les professions amb una incidència més elevada d’estrès emocional crònic, i que hi hagi moltes infermeres que marxin a treballar a l’estranger i que abandonin la professió.

D’altra banda, a Catalunya, el nombre d’infermeres és molt inferior al que seria desitjable per poder oferir una atenció de salut òptima a la població i, fins i tot, és insuficient per poder cobrir totes les necessitats que tenen actualment els centres assistencials.

Per poder desenvolupar un model professional que faci possible que la ciutadania tingui accés a unes cures infermeres de qualitat, les infermeres de Barcelona proposem:

1. Que les especialitats infermeres reconegudes s’integrin de manera efectiva als llocs de treball

Les infermeres hem definit un model que permet integrar les especialitats reconegudes en els llocs de treball, que conviu amb les infermeres generalistes. Després de 17 anys de formació de residents, és imprescindible crear les categories d’especialistes en els llocs de treball i que les infermeres que acaben l’especialitat siguin contractades com a especialistes. D’altra banda, cal seguir augmentant l’oferta pública de places d’infermeres de grau i d’especialistes.

2. Que els proveïdors de serveis de salut posin en valor les aportacions específiques de cada especialitat infermera

Les persones tenen dret a rebre cures especialitzades per part del sistema de salut. Les persones usuàries dels serveis de salut han de poder conèixer les aportacions específiques que els proporciona cadascuna de les especialitats infermeres.

3. Que la nostra retribució es correspongui amb la titulació de grau

Els estudis d’Infermeria són un grau universitari. Cal equiparar els contractes de les infermeres amb els de la resta de graduats universitaris, la qual cosa implica anivellar el sou i les possibilitats de promoció.

4. Que les dotacions d’infermeres s’adaptin a les necessitats i no a l’estructura

Actualment, els gestors i els proveïdors sanitaris calculen les ràtios d’infermeres segons el nombre de llits, en el cas dels hospitals, o segons el nombre d’habitants d’una determinada àrea territorial. Ni tots els territoris ni tots els àmbits d’atenció tenen les mateixes característiques. Les dotacions han de satisfer les cures necessàries, tant als centres com, sobretot, als llocs més propers, com els domicilis, les escoles i els espais comunitaris.

5. Que les millores en la gestió permetin conciliar la vida laboral amb la personal

Les infermeres treballem amb unes condicions laborals molt millorables. Les càrregues de treball són molt elevades en tots els àmbits assistencials i són freqüents els horaris canviants, amb torns rotatoris. Cal posant la cura als professionals en el centre i valorant les competències i els perfils professionals. Només així podrem fidelitzar i retenir les infermeres.

6. Que es posi en valor la nostra expertesa al llarg de tota la nostra trajectòria professional

Les infermeres que acaben de graduar-se i comencen a treballar en un centre assistencial necessiten un acompanyament i una mentoria que faciliti la consolidació dels seus coneixements i la seva aplicació pràctica. Cal desenvolupar un pla de carrera professional adaptat a l’expertesa, la competència i la responsabilitat de les infermeres, amb nivells graduals.

7. Que els models de carrera professional valorin realment la nostra expertesa clínica i el nostre nivell d’autonomia i responsabilitat

Les infermeres ens enfrontem a un sostre de vidre que no ens deixa desenvolupar-nos professionalment. Aquesta és una de les causes de l’abandonament de la professió i de la migració a altres països, on les infermeres gaudeixen de millors condicions professionals i laborals. Cal que els models de carrera professional que ja existeixen en els centres adaptin les retribucions i el nivell d’autonomia i responsabilitat a l’experiència i els coneixements de les infermeres. També cal que defineixin el model d’infermera de pràctica avançada.

8. Que s’adaptin les condicions laborals de les infermeres més grans de 60 anys

Les infermeres ens enfrontem durant la nostra activitat professional a condicions de treball que comporten riscos per a la salut. Molts d’aquests riscos estan relacionats amb les elevades càrregues de treball i amb els horaris, que provoquen estrès i desgast físic i, especialment, psicològic.

9. Que la persona esdevingui realment el centre del sistema, a través d’un lideratge transformador en la gestió de les cures als centres

Les infermeres que ocupen càrrecs de responsabilitat tenen un paper clau, tant en l’accés als serveis de salut per part de la ciutadania com en el compromís per millorar el benestar, així com per desenvolupar nous lideratges basats en valors humans, emocionals i ètics.

10. Que les infermeres estiguem representades als òrgans de decisió, d’acord amb el pes que té la nostra professió dins el sistema de salut

El 40 % dels professionals de la salut som infermeres, però aquest percentatge està molt lluny de la representació que tenim als òrgans de decisió del sistema de salut. Les nostres competències clíniques, gestores, investigadores i docents posen de manifest el nostre compromís professional i social, així com la capacitat per exercir moltes més responsabilitats.

11. Que la cura de les persones i la prevenció i la promoció de la salut ocupin el centre del sistema sanitari

Actualment, el model sanitari encara se centra en l’abordatge de la malaltia en comptes d’orientar-se a preservar la salut. Podem transformar aquesta realitat des de la cura i el seu impacte en la salut de persones, les famílies i les comunitats, integrant el model biopsicosocial, en què les infermeres desenvolupem les nostres competències. Aquest és el nostre compromís amb la salut de la societat.

12. Que es posi en valor les aportacions de la professió infermera en la gestió de la crisi mediambiental

Per a les infermeres, la protecció de la salut de la població davant dels perills que comporta la crisi climàtica és un compromís i un deure ètic. Reivindiquem els valors que guien la nostra professió per fer front a les conseqüències de l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació sobre la salut de les persones.


Aquest manifest recull les propostes que han manifestat infermeres que formen part del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.

 

 

Estem elaborant un manifest. Volem posar negre sobre blanc els objectius que es marquen les infermeres com a professió i el que necessiten per fer-ho amb millors condicions i garanties.

Per fer-ho possible la teva aportació com a infermera és essencial. Fes-nos arribar aquells aspectes que creus que hem d’incloure en aquest document que farem públic el proper dia 10 de maig.

Galeria de fotos

© 2022. All Rights Reserved.